Esfullant margarides [CAT]

Poso la vista en aquest capvespre sobre les vores del Mediterrani que em va veure créixer. I què bonic se sent en saber que tu estàs amb mi connectat a través d'ell. Corrent amunt, corrent avall, és igual el sentit si amb això sento que gairebé em pots acariciar la meva pell.

Amb tu no hauria d'estar esfullant margarides i, tanmateix, t'estimo com una cria que mira qui estima amb els ulls de la seva primera vegada, però que amaga sota la roba interior l'experiència de qui a gaudir dels plaers de la vida hi està acostumada.

La teva mirada va reflectar alguna cosa que amb la teva essència no encaixava i, en trobar-te, em vas demanar en el silenci que t'esbossés de nou aquest somriure que clama al cel per ser el més bonic que mai vaig poder conèixer. Ara et diuen que als teus ulls es pot veure aquesta alegria que no és res més que el fruit del que sento quan et veig aparèixer.

I sento orgull de ser la culpable de fer-te embogir, de fer-te somiar, de totalment teva ser.

No saps què donaria per trencar l'espai que ens separa tants vols en aquest infinit vaivé. Però, si ha de ser així, em gravo el recorregut a la sang que em batega des que visc amb tu en aquest etern renéixer.

Perquè t'estimo com mai em vaig imaginar fer.

@*********nger
T'∞! ♥️