Sexe i religions (ja que estem en Setmana Santa)

Sexe i religions (ja que estem en Setmana Santa)
Nota.- Per a aquest article, religió, misticisme, creença o similars, tenen el mateix significat.


En la meva joventut em vaig llegir en un estiu, la Bíblia, el Nou Testament, l'Alcorà, i algun llibre Veda.

Després d'això vaig arribar a la conclusió que la meva religió era l'atomisme. És a dir, crec en el que veig, en la matèria formada pels àtoms descoberts per la Ciència i la Tecnologia.

Una altra important conclusió va ser: respecte a qualsevol creença, sempre que no es danyi a ningú amb aquesta creença.

Entenc que l'ésser humà s’angoixi davant l'expectativa d'haver vingut a aquest món per a res i necessiti creure que després de desaparèixer físicament, el seu altre jo estarà en un altre lloc, i si pot ser i si t'has portat bé, aquest lloc serà meravellós.

A mi personalment em fa molta il·lusió pensar que un dia seré un grapat d'àtoms, que amb una mica de sort acabaré en un meteorit i que estarem recorrent l'Univers, veient altres estrelles, i visitant altres mons. Quina passada de viatge de vacances eternes!

Digressió a part, al que vaig.

A l'actual megameteorit sobre el que estem muntats -la Terra-, he conegut diferents tipus de dones i homes de creences diferents i comportaments sexuals diferents dins de la mateixa creença, poso alguns exemples:

Cas A
Una parella de 20 anys, pertanyents a un orde religiós molt estricte. Ell embarcat fent pràctiques per a oficial de la marina. Ella devota amb totes les forces. Coneix a un noi de la seva edat, antireligiós i irreverent, però li cau en gràcia i a poc a poc, acaba perdent la virginitat amb ell, i cardant gairebé tots els dies com una cosaca. Avui es confessa al seu pare espiritual i demà està una altra vegada cardant amb aquest noi, i així en aquest cercle de pecat i penediment. Quan torna el nuvi, li diu que li ha guardat les absències, i acaben casant-se. La nit de noces fa la millor simulació de la seva vida i ell creu que ella està verge.

Ella va dir que Déu l'havia posat en aquesta situació per a provar el seu amor al seu nuvi, és a dir, si el deixaria per un altre o no.

Cas B

Una parella que portaven varis anys junts, ell no creïa en res, ella catòlica apostòlica romana; total, compleix tots els preceptes que li indica Roma.

Ella no buscarà mai sexe amb ell, sempre espera que sigui ell qui la busqui.

Sempre es posa en la mateixa postura, cap amunt amb les cames obertes, com li havien indicat. Altres jocs, o sexe anal, o mamades, etcètera, els considera fora de lo normal.

Ell necessita més perquè li agrada fer de tot. Passats uns anys decideixen parlar-ho abans de trencar aquesta unió tan bona que tenen en la resta de les coses.

Queden que cadascun pot tenir relacions sexuals amb altres persones. Ella no exercirà aquest dret perquè no forma part de la seva religió, però accepta que ell ho faci.

Sembla ser que ho porten bé després de molts anys.


Cas C

Era una molt bona persona, un encant, ella es definia com “una persona mística”.

Es guanyava la vida tirant cartes, endevinant el futur, i fent horòscops.

No tenia relacions sexuals perquè així li ho havien dit en unes revelacions les seves divinitats.

Vestia com les gitanes hongareses de fa gairebé un segle, amb vels i vestits semitransparents.

Un dia va decidir comprar-se un ordinador per a automatitzar els horòscops.

Un amic meu va ser l'encarregat d'anar a instal·lar-li l'ordinador.

Deuria ser una altra revelació, perquè aquell mateix dia ella es va enamorar d'ell i només acabar la instal·lació, van follar.

Ell va dir que va demanar a l'empresa trasllat de província perquè ella li absorbia, estava a tota hora buscant-lo per telèfon, esperant-lo a la porta de la feina, a la porta de casa seva, etcètera.

Ella deia que li havien revelat que era l'únic home de la seva vida i havien d'unir-se com fos.

A ell el van traslladar de província i ja mai més es va saber res d'aquesta relació.


Cas D

Estava enamorada bojament d'un noi, i ell semblava que també d'ella.

Al cap d'un temps ell s'enamora d'una altra.

La bojament enamorada es va agafar tal disgust, que va emmalaltir. La van haver d'hospitalitzar durant mesos. L'hospital estava atès per monges.

Es va fer monja.

Va dir que, estant hospitalitzada, havia rebut la trucada de Déu.

Sembla ser que està treballant al mateix hospital.


Cas E

A l'inrevés que el cas anterior: un noi super maco, dies abans de casar-se, la núvia el va deixar plantat, s'emporta la decepció de la seva vida i es fa cura.

Cada vegada que deia missa no cabia una dona més a l'església. Com va dir en dia l'escolà: “amb tant de tall, un dia d'aquests se'ns enfonsa l'església”.

Va dir que Déu havia fet aquesta ruptura com a senyal de la seva crida.

I així podríem posar més casos.

La qüestió és:

01.- Influeix la religió en la sexualitat?

02.- Depenent de la religió la influència és diferent?

03.- Qui no és religiós se sent més lliure sexualment?


FELIÇ i SEXUAL SETMANA S
*****ie0 Hombre
2 Publicación
Bon text! Jo entenc que la religió sí afecta la sexualitat, però sempre he percebut que ho fa o ho ha fet des de la restricció, a través del que cada pensament religiós considera inadequat. Potser a causa de la interpretació del ‘mandamás’ de torn, ja que no sé si en els llibres guia de cada religió diu que no es pot follar (no ho sé).
Ara que podem triar, no em sembla malament seguir una doctrina o una altra. El que és una merda és que t’obliguin
Jo no ho faig i segur que fa poques dècades no haguès estat ben vist que tinguem el sexe de la manera que el tenim ara a través de, per exemple, joyclub o a través del fet de conéixer persones amb qui acabes tenint una o vàries estones de sexe chulo.

Els límits els han marcat (per desgràcia) les religions a cop de bastó en alguns casos. Tant de bo els límits els marquem sempre nosaltres basats en el respecte, el desig comú i el compartir gustos.
I ens ho passem genial😉
Inscríbete y participa
¿Quieres participar en el debate?
Hazte miembro de forma gratuita para poder debatir con otras personas sobre temas morbosos o para formular tus propias preguntas.