Estimar és per sempre o Cardar és per sempre?

Només per les voltes que he donat al voltant de l'astre rei -el Sol-, porto moltes experiències a la meva esquena, juntament amb osques en la culata de la meva regirar, i malgrat això em continua rumiant una pregunta encara sense resposta.

A més, aquesta qüestió m'acaba de sorgir novament, perquè algunes amistats, s'han fet addictes de les sèries televisives com Estimar és per sempre o semblants. I jo em pregunto:

Estimar és per sempre o Cardar és per sempre?

M'explico.

De totes les parelles que he conegut - la majoria de les vegades només he conegut a la dona -, pràcticament gairebé totes -no totes-, s'han divorciat almenys una vegada. I gairebé totes tenen la *parejita.

Quan es tornen a aparellar per la naturalesa, o per algun ritu civil o religiós, tornen a buscar una altra *parejita, i així fins a 5 vegades! que ho he vist en un conegut. La mitjana està en un parell de vegades amb els respectius xavals, si pot ser *parejita, a vegades al no sortir la *parejita acaben amb dues parelles de tant intentar-lo.

Ull, això ho he vist tant en parelles *hetero com *homo, no hi ha distinció de sexe i gustos.
I jo he realitzat aquest cicle una vegada.

Al que vaig, el que em trepa el cervell és la següent seqüència:

01.- Dues persones es coneixen, s'adonen que s'atreuen, és una cosa gairebé immediata -curiosament.

02.- Independentment de si tenen parella com si no, comencen a *tontear, fins a acabar cardant. I cardant com no ho han fet amb l'anterior parella.

03.- Arran del punt 02, comencen ha dir-se coses com:
“acabo d'adonar-me què ets l'amor de la meva vida”,
“no et pots imaginar el que sento per tu”,
“on estaves abans?”,
“donaria la meva vida per tu”,
“no he sentit tant amb ningú com amb tu, el meu amor”
I altres *pendejadas semblants, com diria el meu *amiguete de *Barranquilla.

04.- Si no estan separats o divorciats, ho fan.

05.- S'uneixen en sant o no sant matrimoni. Però sempre amb un sentiment de “ser únics l'u per a l'altre” i de ser “l'amor de la meva vida i la seva vida”.

06.- A l'any el primer plançó. Una nena. Ara cal anar dins d'un parell d'anys pel nen.

07.- Passats dos anys, neix una altra nena, així que dins de dues més a veure si surt el xaval.

08.- Per a llavors ja estan una mica cansats de canviar bolquers, la rutina de portar una casa, i que no es pot sortir de marxa com abans, pels nens i perquè no arriba els diners per a més festes com antany. I el tema de cardar ha decaigut a un: “gairebé no cardem ja, quan no estem cansats, estem no sé què...”. I es comença a pensar:
“*jo!, que jove m'he embolicat”,
“pensava que això era d'una altra forma, en les *pelis i novel·les això no passa”,
“que enveja em donen … “, – i se sol esmentar artistes de la tele o el cinema.
“aquest oncle quin budell cerveser que ha tirat, ja podia estar com el meu *compi d'oficina, que enveja em dóna la seva dona, com ha de cardar”,
“camina que la *tronca quines cartutxeres que se li han posat, amb el rica que està la meva cap, segur que és una lloba”
I així s'entra en una espiral, que acaba portant al punt 01, o al 02 si ja es coneixen, com el cas dels companys de treball o de companyies contigües que comparteixen espais.

Aquesta espiral es repeteix fins i tot en la gent jubilada, i cada vegada més. Això dels fills evidentment no, excepte diversos casos, com per exemple si ell té diners i es casa amb una jove que heretarà a canvi de donar-li fills, o bé, els adopten. Però això és una altra història.

La ciència ja ha demostrat àmpliament que pràcticament tot és *quimica, si ens canvien un component, canviem la nostra manera de sentir, així que, la qüestió és amb la *quimica que tenim com sentim.

I la meva pregunta que sempre em faig és Quin de les dues frases és la veritable?

Estimar és per sempre o Cardar és per sempre?

Nota 1 .- No conec a ningú que estimi o formi parella, sense abans haver cardat.
Nota 2 .- Jo vaig fer aquest cicle una vegada, i no he tornat a repetir-lo.