M'agraden una mica farcit i molt farcides (també…) [*BEHR]

Dedicat a totes les dones una mica farcit fins on elles vulguin.
Alan


Fa molts anys, un dia d'aquests que entre viatge i viatge Alan passava per l'oficina em va contar una altra de les seves històries. Em deia:

• Fred, t'has fixat que al llarg de la història la moda sobre el cos dels homes no ha canviat, i el de les dones cada cent anys més o menys canvia?

• No, no m'he fixat.

• Perquè és graciós, en el meu volguda i antiga Grècia - els més savis de tots els temps -, pels dibuixos i gravats, sembla ser que agradaven més o menys com ara, i curiosament els homes es depilaven fins al pèl del pit, i el pubis i tot. Després van venir altres èpoques alternant-se, i agradaven mica farcit, després grosses, després flaques, després amb pèls en el pubis d'elles, i ells en el pit com si fossin óssos. Fixa't fins i tot en els James Bond del principi, tots tenien pèl en el pit, i record amigues de la joventut que els admiraven per això. I quan el meu volgut Rubens i altres d'aquesta època, sembla ser que agradaven les farcides i voluptuoses.

• És a dir, això és una coña marinera, això de la moda em refereixo. O tens la ment neta de tanta merda que t'intenten ficar, o acabes amb una parella que no és la que realment t'agrada, i això, més aviat o més tard sali a flotació – va continuar dient.

• I això ve al cas de …? – li vaig preguntar.
• Doncs que em vaig enrotllar amb una bastant farcida.
• Això no és normal en tu, jope!, explica-m'ho tot, jo callo fins que acabis.

• Ho sé que no és normal en mi…però he arribat a la conclusió que totes les dones són meravelloses, independentment del seu cos. Ni una que he conegut s'assembla en esperit a una altra, cadascuna és una ànima i un món nou, i l'única cosa que es repeteixen són els cossos. I jo no penso rebutjar a cap pel seu cos, i crec que sense adonar-me l'estava fent.

• Perquè veuràs…després que qui tu saps es quedés embarassada a posta, tingués el nen perquè aquí no es podia avortar, i com els dos treballàvem, contractem una mainadera a temps complet.

• Es deia Agustina, era una mica baixeta, grassonet, unes pits enormes, carnoses, rodones i de gran aurèola, unes cames bé farcides, i un cul gran i ample. Cabells curts com una monja, molt simpàtica, amb geni, mal parlada tot sol amb mi, i molt caràcter amb els altres, amb mi es relaxava, somreia i jo notava que “la podia” per dir-ho d'alguna manera imprecisa, i perquè ella es deixava, és clar. Agustina tenia uns 15 anys més que jo.

Entrava a la casa abans que ens anéssim al treball, i es quedava amb el nen fins a la tarda que tornàvem. A més, s'ocupava de tota la casa, la roba, etcètera.

Gairebé tots els dies en tornar li reprenia alguna cosa a la mare, de bones maneres, però sempre, anava en la seva manera de ser. I parlava amb molta energia, i donava veus al dos per tres. I com sabia que no m'agraden les veus, després de donar-les em mirava somrient i em deia: “he hagut de donar-les perquè quedi més clar”. I jo sempre notava que em mirava amb afecte o una cosa semblant, que ara mateix no sé definir.

La qüestió és que mai em reprenia per res, i jo cada vegada li feia més bromes rient-me d'ella, per a fer-la cabrejar una mica. Ella reia i em deia pel baix perquè el nen no l'enxampés, coses com: “ets un cabró per riure't de mi”, “un dia d'aquests et donaré unes hòsties que t'assabentaràs”, “com et tornis a burlar de mi, la roba te la netejarà tu mare”.

I jo li responia: “i jo et donaré carxots en aquest bell darrere que tens”, i em solia respondre amb una mirada i somriure de broma i picardia, o un “no tens collons de fer-ho”.

Fins que va arribar el dia, que estant solos els dos, li vaig donar el primer carxot en el cul.
• Però bo! qui t'ha donat permís perquè em toquis el cul? – em va dir somrient.
• Tu!
• Jo, quan?
• Des del moment que em vas incitar dient-me que haver-hi si tenia collons de tocar-te'l.
• Ah, tu et prens tot al peu de la lletra!
• No protestis més, protestona…que segur que t'ha agradat.
• Això no t'ho penso dir, jodio, que ets un jodio! – li encantava dir aquesta paraula.

• Bueno, com ja estàs tu, no espero a la mare, que m'haig d'anar!, camina fes-me un petó pocavergonya!, que tens les mans molt llargues!

Em va posar les galtes per a besar-les, i en aquest moment vaig saber que m'acaba de conquistar.

Passaven els dies, i dia si, dia no, li donava un carxot en el cul, cada vegada eren més carícies i menys carxot. I ella ja només em mirava i em feia el típic gest amb la mà de: “et donaré…”.

També vam agafar el costum de besar-nos en la galta tots els dies.

Després vaig començar a posar-li la mà esquerra en la cintura cada vegada que li feia els petons. Va ser la primera vegada que tocava una cintura amb molla, em va resultar rar al principi, i després m'agradava estrènyer-la-hi.

Passats uns dies més, la mà va passar al començament de la natja. Mai havia posat la mà en una natja tan gran. Em va agradar molt, – aquí hi ha tela per a tallar - vaig pensar.

I els petons van començar a fregar la comissura dels llavis, creuant-los amb somriures i mirades còmplices. Com estava grassoneta, els llavis també ho estaven, i vaig començar a notar-los.

I va arribar el dia que li vaig tocar bé el cul en la cuina, ella em va mirar amb afecte, i tot seguit li vaig acariciar un pit. Em va somriure, i de seguida em va fer un gest com dient: “vés amb compte quin tu dona és a l'habitació del costat”.

Continuem amb aquest joc a partir d'aquest dia. Passades unes setmanes, vaig caure malalt, i em vaig haver de quedar en llit. Des de les 08.00 fins a les 18.00 ens quedàvem sols ella, el nen, i jo.

Jo estava en el llit tot el dia, i cada vegada que ella s'acostava li acariciava el cul o el que podia. El primer dia no vaig poder molt per la febre.

El segon dia em vaig aixecar a dutxar-me, i em vaig mostrar nu davant d'ella.
• Ja et val que poca vergonya tens! – em va dir rient-se.
• Et molesta?
• No, però em dóna objecció per ella, també la vull, es porta molt bé amb mi!
• Vés-te al llit si us plau! – es va fer mitja volta i es va anar.

L'endemà, quan va venir al llit a portar-me un brou, em vaig destapar amb la polla tesa, i li vaig dir: “Pren-la o deixa-la per sempre”.
• Ets un jodio, i no tens respecte a tu dona ni a ningú!

I tot seguit es va asseure en el llit, em va agafar la polla i va començar a xuclar-la i besar-la.

Va estar només cinc minuts, la va besar i la va xuclar amb rapidesa i força, gairebé amb ràbia. Jo la tocava els pits, les enormes natges i el que podia. No em va donar temps a córrer-me.
• Ja està bé per avui, demà més, estic molt nerviosa!

Em va tapar, em va besar en els llavis, i em va dir gairebé a cau d'orella: “et vull pocavergonya!” i es va anar.

L'endemà la vaig notar diferent, va arribar com més solta en els seus moviments, en el seu parlar, en els seus gestos…reia amb més facilitat, i venia de tant en tant a veure'm sense donar-me possibilitat de tocar-la, i es pixava de riure.
A l'hora de la migdiada del nen, ella va venir a veure'm, i es va asseure en el llit al meu costat.
• Tens clar que vols seguir endavant amb el nostre? – em va preguntar.
• Sí!

Sense més, es va aixecar i va començar a despullar-se.

Estava realment grassoneta pertot arreu, segur que cap revista l'hauria posat ni en l'última pàgina. Però m'estava agradant, m'acordava dels quadres de Rubens, m'agradava veure la caiguda d'un gran pit, una cintura que de sobte s'eixamplava per a donar suport a uns bells malucs i unes abundants natges, el mateix amb les cuixes, eren dues columnes jòniques, - quan abraci tot aquest conjunt de músculs i carn, em faltaran hores del dia per a acabar – vaig pensar amb morbositat, grat i desig voluptuós.

Es va ficar en el llit d'un salt, em va abraçar amb ansietat, i va començar a besar-me amb igual intensitat – em va enxampar per sorpresa aquesta velocitat.

La vaig abraçar amb el braç esquerre per sobre de l'espatlla i envoltant-li el coll, i amb el braç dret li acariciava les natges i les cuixes. Eren molt amplis, m'agradava moure la mà i allí on la posés, hi havia carn, m'agradava molt, era una nova sensació i plena d'àmplia sensualitat.

El meu pit estava acorralat pels seus pits, no havia de doblegar el meu coll per a besar i xuclar els seus mugrons, amb una miqueta que els pugés, els tenia a l'abast de la meva boca.

• Què jodio ets, que bé beses! – em deia amb un somriure murri.
• Ja, ja, totes em dieu el mateix!
• Que envanit ets, calla't i besa'm! – em va abraçar amb fúria i gairebé sense deixar moure'm.

Estava desesperada per cardar, portava molt de temps sense fer-lo.
Fent força em va indicar que em posés damunt d'ella.

I res més posar-me damunt, em va agarrar la polla i la hi va ficar pel cony.

Vaig notar un eixam de pèls, cosa normal en aquella època, i sobretot vaig notar uns llavis carnosos, i una vagina carnosa i àmplia. Em va agradar molt, molt!

Els seus gruixuts llavis vaginals, abraçaven a mi polla des de la base, i a cada fica saca, era un autèntic plaer tenir la polla abraçada i atapeïda per complet.

Ens besàvem amb força, i el meu cos notava l'abraçada de tot el seu cos.
• *Jodio dóna'm, dóna'm fort!
• Mmmmmmmm com m'agrada, que bé cardes cacho cabró!
• Què jodio, com es nota que no és la primera vegada!
• Estic prop de córrer-me, dóna'm fort!

En aquest moment el nen es va posar a plorar en l'altra habitació.
• Fotre, corre, corre!

I accelerem de gom a gom.
• Em cago en els meus morts que agrado! Diosssss!
• Ets un jodio, un puto jodio, que ho sàpigues!
I ens vam córrer amb molta gana i amb molta, molta força, i molt abundant.

Es va anar corrent a veure al nen, i després de tranquil·litzar-lo, va tornar una altra vegada corrent:
• Aixeca't que canviï els llençols abans que vingui la cornuda de tu dona!
• Camina que la pobra, les banyes que portarà, ja et val cacho cabró! – i reia.
• I també li val al teu fill, quin moment de despertar-se!

• Demà m'ha dit tu dona, que se l'emporta a la seva mare perquè després ha de portar-ho al metge. Així que demà repetim amb tranquil·litat et sembla cor? – a més de jodio, una altra paraula favorita d'ella era, cor.

• Genial!, però em deixaràs que et depili aquest pubis.

• Estàs boig, ho dius de debò?

• Sí. No m'agraden els pèls en els conys, ja sé que és una cosa rara, però és el que m'agrada des de molt jove. – en aquella època gairebé cap dona els hi depilava, i si un home el feia, li cridaven mariconazo i el miraven malament, coses de les modes de cada època.

• I saps fer-ho o em tallaràs i desgràcia el cony?
• He depilat uns quants, i ho faig de meravella, els deixo suaus com el cul d'un bebè.
• Perquè vingui afanya't, que en una estona vindrà tu dona.

I li ho vaig depilar deixant-ho com el cul d'un bebè.
• Què jodio, era veritat, que bé ho has fet! – i es pixava de riure.

L'endemà ja em vaig aixecar i caminava per la casa gairebé curat. Va arribar ella, el bebè i la seva mare es van anar, i ens quedem solos.

• Deixa'm que reculli una mica la casa, i així em quedo tranquil·la! – em va dir després de besar-me.

Em vaig asseure en el sofà a llegir mentre ella feia la seva feina.
Al cap d'un parell d'hores va aparèixer, i em va deixar anar: - vingui lleva't la roba i fotrem tranquils avui! – ella tan ben parlada com sempre, ja, jaaa, m'encantava la seva desimboltura.

Em va dir que no em mogués del sofà.

Es va posar de genolls entre les meves cuixes, i va començar a xuclar-me la polla, i rebregar-me els ous -amb ganes!

Jo li acariciava les espatlles i les pits - Uufff, que pits tenia!, grans, carnoses i rodones…

• Deixa'm tu lloc i tu posa't en el meu! – em va dir de sobte, com era el seu costum.

Es va recolzar en el sofà amb meitat de les natges fora, i mostrant-me aquest gran i carnós cony, que immediatament em vaig aplicar a menjar-m'ho.

Em mirava amb afecte mentre m'acariciava el cap i em comentava: “quina raó tens amb la depilació del pubis, ara sento molt les teves carícies què jodio!”.

I tot seguit, en un altre de les seves arrencades, va agafar el telèfon que hi havia al costat del sofà, i va marcar un número.
• Quins feixos? – li vaig dir.
• ja, jaaa, cridar a una amiga que està de minyona en una casa i ara ha d'estar sola!
• I en aquests moments per què? – li vaig insistir.
• Perquè m'agrada que em senti com em cardes!

• Hola Pepa! Estàs sola?

Va posar l'altaveu.

• Digues-me Agustina! Què et passa? – va dir la Pepa.
• Escolta amb atenció, estic cardant amb Alan, ara que no està la seva dona! Vols sentir-ho?
• Sí, clar! Però espera un moment! – va contestar Pepa
• Afanya't que estic que cremo!

• Ja estic! No trobo el consolador de la senyora, així que m'he agafat un bon cogombre de la nevera vingui donar-li que escolto!

Em vaig quedar una mica desorientat, perquè era la primera vegada que em passava, i Agustina seguint el seu costum, et sorprenia. vaig riure, i al tall.

• Fica-me-la, fica-me-la! – exigia Agustina.
• Cony, com m'agrada la polla d'aquest jodio! – deia en veu alta perquè Pepa la sentís.
• Fotre, que fred està el puto cogombre! – contestava Pepa.
• Perquè dóna-li amb força i ràpid, així ho escalfes abans! És gran? - … Agustina.
• El més gran que he pillao, em cap just el jodio! – una altra amb el jodio.

Jo desconcentrat amb la conversa empenyia tot el que podia, a vegades notava com se m'afluixava una mica la polla, i em donava una mica de riure.

• El jodio s'està rient! – li deia ella a Pepa.
• Alan, no riguis i dóna-li fort, que jo estic calentorra que et cagues! Com segueixi així foto el cogombre!
• Alan, posa-la de quatre grapes que és com més li agrada a aquesta jodia!

• Cony ja ni m'acordava! – va dir Agustina posant-se de genolls en el sòl, i les mans recolzades en el sofà.
• Alan, dóna-li canya que ja tinc el cogombre bé calent!

La visió d'aquest bell i gran cul, em va produir un efecte instantani, se'm va posar la polla de gom a gom de dura, i sense pensar més la hi vaig ficar.

• Fotre, que clavada m'acaba de donar aquest cabró!
• Així m'agrada Alan, dóna-li, dóna-li a aquest cacho guineu!

Jo em reia d'escoltar-les, i lluitava per no perdre la concentració, eren un xou total.

Però la veritat, és que m'agradava molt aquest enorme cul, i estar empenyent-lo, i sentint tota la seva grandesa des del meu ventre fins al començament de les meves cuixes.

M'agarrava amb totes les meves forces als seus forts malucs, i empenyia amb tota la meva ànima.

I elles no paraven.

• Pepa, aquest oncle m'està fotent però ben fotuda! Si sabessis que polla més rica té! I que bé m'entra! Ah, aaahhhhh!
• Fotre, si sento el xoc de les envestides! A veure quan em convideu de veritat i que me la meta a mi!

El meu polla estava literalment enterrada en una mar de músculs i carn!
M'agradava amb totes les forces!
Era una fricció total pertot arreu!

Ja no les sentia, estava totalment concentrat en el meu polla i en el seu exuberant tancament.

Estava com desenfrenat, cada vegada notava que empenyia amb més força i més velocitat, crec que ja no podia més.

• Pepa! Aquest oncle em trencarà el cul, el cony i el sofà!
• AH, AH, AAAHHHHHHHH!
• Fotre i jo acabo de trencar el cogombre, em caguin to!
• Perquè dóna-li amb la mà! - …Agustina.
• Que et creïs, ja m'he ficat el puny! Vingui vinguiiiiiii, que jo em vaig!

• Tu jodio, com ho portes? – em va dir Agustina.
• De gom a gom, quan vulgueu!
• Perquè ale, anem tots a corrernossss…! – va ordenar Agustina.

Va haver de tot.
• Mmmmmmmmmm! Em cago en toooo que *ricooo!
• Ahhhh, ahhhhhhh, l'hòstia com m'agrada això!
• T'ha entrao semen?
• Calla, no puc més, m'està sortint pel cony a baix!

Jo no podia córrer-me més, ni empènyer més…li vaig besar el cul diverses vegades, i em vaig anar a l'altre extrem del sofà a descansar.

Agustina es va asseure en el sofà, va agafar el telèfon amb una mà, i amb l'altra anava recollint semen i menjant-s'ho, mentre li ho radiava a la Pepa.

Jo fluixejava i em reia.

Al poc temps em vaig divorciar, la primera i última vegada.

Em vaig anar a un edifici d'apartaments, i ella venia a arreglar-me'l, a cuidar-me la roba, i a cardar.

Fins que un dia en arribar del treball em vaig trobar una nota seva:

Hola jodio,
A partir d'avui ja no vindré mai més. Estic enamorada de tu, i això m'està fent mal. Tu
tens moltes dones a tu al voltant, i jo sóc per a tu una més. Cosa que entenc i no et
retrec, des que et conec ets així.
Tu no em necessites per a res, pots prescindir de mi tranquil·lament, però el teu ex i el
teu nen si em necessiten, així que em dedico a ells, i així no sofriré més.
Et vull, gràcies pel temps que hem passat junts.
Agustina

No vaig tornar a saber res mes d'ella.

Jo continuï per la senda de Casanova que les seves lectures m'havien traçat anys enrere.

Sempre que em recordo d'això, li dono les gràcies a aquesta dona per obrir-me els ulls amb les quals no “són models” segons la moda del moment.

Alan en acabar aquest relat, em va dir alguna cosa que li vaig fer cas i tenia tota la raó:

“Els homes no sabem el que ens perdem en deixar-nos portar per les modes, i no contemplar a totes, absolutament a totes les dones.”

FI