Sant Josep, Elles i la bici d'ells {BEFR}

Dedicat a Rachel

Introducció del personatge.

Vaig tenir un amic en els anys en què van aparèixer els primers ordenadors personals, quan només existien les marques d'Apple, IBM i HP.

Ell treballava en una d'elles, era programador compulsiu, és a dir, vivia per a programar, i també era un amant de les dones compulsiu. La seva vida girava al voltant d'aquests dos eixos.

I avui contaré una de les seves múltiples històries amb les dones, com si hagués ocorregut ara.

Li encantaven la Ciència i els científics, especialment Hipatia d'Alexandria, Maria Agnesi, Madame Curie, Newton, Leibniz, Einstein, Gauss, Arquimedes, etc…, i sempre deia que no tenia amics, només amigues. I això era perquè per a ell els homes no tenien cap secret, sempre parlaven del futbol, de les cerveses, de cardar-se a fulanita i menganita, i no es cardaven a cap. Eren uns altres temps.

Així com la majoria dels homes li resultaven més simples que el mecanisme d'un xumet, deia que cada dona és un enigma que desxifrar. Posava com a exemple, al seu admirat Alan Turing, i igual que aquell va desxifrar la famosíssima màquina Enigma dels nazis, a ell li encantava desxifrar l'enigma que hi ha dins de cada dona. En honor a això li cridarem Alan.

També deia, que quan una dona surt lagarta, és preferible quedar-se amb l'home.

Admirava també a Casanova. Li admirava com a filòsof, i com a amant de les dones -deia que poca gent sap que Casanova va ser un gran filòsof de la seva època-. Sempre em deia que, Casanova va conèixer a cent trenta dones en la seva vida, i que ell abans de morir havia d'arribar a aquesta xifra o superar-la. L'última vegada que le ví, amb cinquanta-cinc anys, havia desxifrat noranta-vuit enigmes. I deia que cadascuna era una meravella de la creació, que havien estat noranta-vuit formes diferents de gaudir. No he conegut a cap home amb aquest nombre de dones sense haver de pagar. Des de llavors no li he tornat a veure, no sé com portarà el seu peculiar duel amb Casanova.

D'altra banda, també tenia una peculiar manera de ser i estar, és a dir, de pensar i actuar. Li era igual que la dona tingués 18 que 81 anys. Ell insistia que cadascuna a la seva edat tenia alguna cosa a descobrir, i ell com a bon amant de la ciència i curiós insaciable, volia descobrir que hi ha darrere de cada edat. De fet, va tenir relacions fins amb filles, mares i àvies, però això forma part d'una altra història. Ara que jo he superat els seixanta, em recordo d'ell, cada vegada que per Internet, alguna persona o local, que s'etiqueten ‘liberals’, sense més, em donen l'esquena, només per l'edat. I dic només per l'edat, perquè ni pregunten. Llavors em dic en els meus adentros “quant heu d'aprendre…, hauríeu de llegir a Casanova almenys, o parlar amb el meu amic si tinguéssiu aquesta oportunitat única”.

Alan era alt, ros, ulls verds amb intensa mirada -aquests ulls captivaven a gairebé totes les dones-, bon cos, un cul d'aquests que totes les dones miren, sempre ben vestit, de vestit jaqueta i corbata o corbatí, moviments ràpids i decidits, i un humor i simpatia aclaparadora. Com es deia llavors, tenia un “màrqueting personal aclaparador”. Li deien ‘l'alegria de l'empresa’, ‘el faldiller, el ligón’, ‘el programador’, li era igual com l'anomenessin, sempre estava alegre i tot li semblava bé. Treballava moltes hores, fins als caps de setmana anava a programar o aprendre noves màquines, això sí, al matí, les tardes estaven dedicades a les seves noies.

Estava solter, i no volia compromisos. Sempre tenia diverses noies amb les quals sortir en dies alternatius. Li era igual si estaven solteres, amb nuvi o casades, això era qüestió d'elles. A totes els deixava clar res més conèixer-les, que no volia compromisos, només gaudir de les meravelles que hi ha dins de cada dona, i volia conèixer moltes meravelles, no sols una. Malgrat això, algunes creien que li farien canviar, això mai va ocórrer -que jo sàpiga-.

A més, ell segons em va comptar, no cardava sempre, a vegades, se sentia tan a gust amb les seves converses i vivències, que no necessitava el sexe d'elles. Això sí, no li ho negava a cap, si li ho demanava explícitament.


El relat

Alan és un enamorat dels grecs clàssics, és a dir, Parmènides, Anaximandro, Plató, Aristòtil, Plutarc, etcètera, i em deia que ells raonaven que un home fins als 50 no estava madur. I que ell ho havia notat en si mateix. He pensat diverses vegades en això, i crec que aquelles gents tenien raó.

Alan en aquest relat té uns 30 anys.

Per aquells anys, les grans companyies començaven a tenir la seva xarxa de distribuïdors, i els donaven suport comercial i tècnicament.
Li van manar a un distribuïdor de Madrid durant unes setmanes. Entre altres coses, havia de ser a la botiga donant suport a les demostracions a clients.

A la botiga hi havia una noia de cabells curts que li deixava tot el coll accessible, segurament tintat de rossa, ulls verds, cara rodona, amb uns llavis grossos per a menjar-se'ls. Altura una mica per sota de la mitjana, pits de novícia, un ample i ample darrere, per a menjar-s'ho, i pell molt blanca.

Com sempre, Alan li tirava tots els dies algun o alguns hams, ella reia i li contestava algun que una altra ximpleria de les típiques en aquests casos.

Van començar a anar a desdejunar junts.

Ella tenia un marit que era un cel de bon tipus, molt maco, molt simpàtic, i bon treballador. Tots els dies pràcticament venia a recollir-la a la botiga. Això feia que ella es quedés una hora més, i s'encarregués de tancar. Alan es quedava amb ella xerrant, fins que venia el marit. El marit es deia José, i m'he recordat d'ells ara que ve el seu sant.

Cada dia Alan feia un pas més a parlar temes personals, i ella acceptava el pas. Alan s'estranyava una mica d'aquesta actitud, perquè veia que el seu marit i ella estaven molt units. I segons la seva experiència, si una dona acceptava determinats temes de conversa amb un home, gairebé sempre era perquè alguna cosa fallava en la seva parella.

Va arribar el dia en què van parlar de les mamades, ell va dir que li encantava que les hi fessin, i ella li va dir que a ella li agradava fer-les, però al seu marit no li agradaven.

Alan fluixeja, ella riu, i ell li diu que amb aquesta boca i aquests llavis tan preciosos això era impossible, que el seu marit no sap el que diu.

Ella es partia de riure, i aprofitant el moment Alan li va proposar que fes una prova amb ell, i així sortirien de dubtes.

Ana li va mirar fixament als ulls amb una mirada d'entre dubte i acceptació, es va somriure com compadint-se d'alguna cosa, - ens anem? – va dir.


El dia del pare i sant d'ell, José es va anar amb els seus amics a muntar amb bici. Li ho va dir a ella dos dies abans que es passarien tot el dia fora amb les bicicletes.

Ella no li ho va perdonar. Res més veure a Alan li va dir – el capoll del meu marit el dia del seu sant i del pare, em diu que es va amb els seus amics a muntar amb bici, en comptes de quedar-se a casa a celebrar-ho i muntar…el que sigui…!
• Muntar-te a tu per exemple? – va dir Alan.
• Sí, per exemple! Fotre, que oncles! Vol més a la seva bici que a mi!
• Si em donés a mi, les mateixes manyagues que a aquesta puta bici, jo seria la reina de *Saba!
• Et ve de gust que aquest dia ens anem a fer una passejada els dos? – va dir Ana.
• Perfecte!, i a menjar convido jo.

Van quedar a l'hotel d'ell que estava prop d'un bon parc i bons restaurants. Sempre li allotjaven en hotels de 5 estrelles, i si no hi havia places de 4 no baixava.

Ella va arribar una mica abans, i li va enxampar camí de la dutxa, el va obrir amb una tovallola a la cintura.

• Vagi he arribat abans del compte!

• Asseu-te on vulguis, em dutxo en un moment.

• Alan necessito fer pipí! Puc passar?

• Si no t'espantes de veure a un home nu, que no és tu marit, tu mateixa!

• Vaja estàs ben armat! jajaaa! – i no deixa de mirar-li mentre ell s'esbandeix el pèl i no pot veure-la.

• Ell la mira, se somriu i li diu - encara estàs fent pipí? – Que ben parlada ets.

• No, estic veient com et dutxes, ho fas molt bé. El meu marit sembla un ànec dutxant-se, feta més aigua de la que usa. I com siguis a prop et mulla a tu també.

• Ell surt a assecar-se i ella segueix asseguda.

• Veig que també vols veure, com m'asseco…

• Doncs sí, segur que també ho fas molt bé, jajajaaa

S'asseca, i es planta davant de la cara d'ella, i amb la polla dura a la mà li diu -fes-li un petó almenys no?

• Faltaria més, els que vulgui la senyora aquesta! – i agafant-la amb la mà, li va donar tres senyors petons.

• T'ha agradat? – diu ella

• Molt, amb aquests llavis que tens, i el bé que els uses, és impossible que no agradin!

• Perquè el meu marit diu que no li agraden! presa ja!, jajaaa.

• Et quedaràs tot el dia, asseguda en la tassa del vàter?

• No, estic esperant que et vagis.

• No em penso anar, tu has vist la meva cua, i jo vull veure tu cony.

• Només veure!

• Quina meravella, ho portes gairebé depilat! Com m'agraden a mi!

• Fins i tot en això ets especial. Ho porto gairebé, perquè al capoll del meu marit li agrada amb pèls, i a mi no, així que, meitat per a cadascun.

A gairebé tots els homes els agradava amb pèls en aquesta època.
Ella es va pujar les calces i la minifaldilla, i li va seguir fins al dormitori, per a continuar xerrant mentre ell es vestia.

Haig d'aclarir que Alan no usava cap mena de calçotets, bóxer o el que fora, li agradava el frec dels pantalons, anessin vaquers o de vestir.

Quan ell va agafar els pantalons per a posar-los-hi, es va quedar amb ells a la mà mirant-la fixament, i ella a ell.

Va deixar anar els pantalons, es va posar davant d'ella, li va agafar una mà i la va posar en la seva cua.

• Crec que hauríem d'ajornar el passeig no creïs? – va dir ell
• No sé, és que…
• És que ... què? – va dir ell mentre li llevava la brusa.
• No séee… - i li acariciava molt a poc a poc la polla
• Jo sí que sé – i li va llevar la minifaldilla.
• Tu saps molt em sembla a mi … - i li donava amb més ganes a la cua.
• Però no sé com a feixos tu les mamades… - i li va llevar el sostenidor, deixant a la vista unes *tetas de novícia.
• Encara que em despullis, no ho sabràs… - i ja li donava a la polla amb les dues mans.
• Bo…almenys gaudiré veient tu bell cos… - i va deixar caure les seves calces.

Ell es va anar retirant d'ella d'esquena, molt a poc a poc camí del llit, i ella li seguia agarrada a la polla d'ell, i somrient-se.

Es va tombar boca amunt amb les cames obertes com un compàs, ella es va col·locar entre aquestes asseguda sobre els seus talons, i com si anés a realitzar un rés o ritual, va agafar amb totes dues mans la cua d'Alan, i va començar el seu personal ritu.

Ana va començar donant-li suaus massatges amb totes dues mans, per tota la polla i els ous, al mateix temps que li besava la punta gairebé amb dolçor.

Baixava fins als ous i li feia el mateix, petons i mossegades per aquí i per allà, sense deixar de pujar-li i baixar-li la pell amb l'altra mà.

Amb una mà li fregava els ous, amb l'altra li subjectava suaument la polla, li passava lateralment la boca oberta, pressionant la verga contra la seva llengua i les dents de dalt. En arribar a la punta, es delectava uns moments fent-li xuclades i llepades circulars, i tornava a baixar amb el mateix ball amb el qual va pujar.

Sempre que la mirava estava amb els ulls tancats, com concentrada i gaudint d'un treball fi ben fet.

Va accelerar el ritme, amb una mà li estrenyia amb més energia els ous, i amb l'altra pujava i baixava amb més rapidesa, sense deixar de donar sonores xuclades al gland.

Baixava la pell fins a fer-li mal, li mossegava i llepava la punta i aquesta part posterior del gland, que tant excita a un home. Ella ho sabia perfectament.

Redreçava el tors, i amb totes dues mans les pujava i baixava amb frenesí, traient-li cada vegada el capoll, i fent-li botar del dolor en el fre. A ell li encantava.

A vegades canviava les mans d'orientació, i amb la cua apuntant feia la seva cony, li donava fort com si estigués munyint-lo. Aquest moviment era molt, molt excitant.

Ella es va adonar d'aquest extra en l'excitació, i per a allargar l'ejaculació, va tornar durant una estona a la posició d'abans, amb la cua mirant al sostre.

A l'estona, novament a l'altra posició, la polla mirant a la seva cony, i aquesta vegada va munyir a consciència, ràpid i fort, ràpid i fort, semblava que li anava a arrencar la verga per la seva base. I quan va veure que estava prop de córrer-se, va aplicar de gom a gom la boca, Alan creia que s'anava a empassar la *polla i quedar-se sense ella. Quina màquina i quina fera, que el marit no gaudia.

No parava amb la boca, dins fora, dins fora, mans estrenyent ous i cua, dins fora, dins fora…, la polla anava a rebentar de dura, gruixuda, i vermella d'estar cremant. Això l'excitava més a ella, posava més interès, més forces, totes les seves energies…se li sentia la falta de respiració quan li arribava a la gola, li escopia i per a dins… - em corro! -, - corre't afecte! -, es va menjar amb total luxúria tot l'espès semen…estrenyia i rebregava de baix a dalt per a treure-li tot el que tingués en el tub, i xuclava, i rebregava i xuclava…

No podia més, el va deixar i es va anar amb ell a besar-lo i abraçar-lo, mentre estrenyia el seu pubis contra la polla. I així es van quedar adormits.

En despertar-se ella ràpidament va inquirir - t'ha agradat el meu amor?

Cada vegada que li deien el meu amor, ell es posava en guàrdia, però això és una altra història.

• M'HA ENCANTATTTTTT…!!, de les millors mamades que m'han fet.
• No entenc a tu marit.
• Perquè camina que jo…!, a partir d'avui menys.

• Ens menjarem i després et depilo? – va preguntar Alan amb segones intencions.
• Ets una andròmina! ho vols tot!
• A poc a poc, haig d'assimilar això d'avui.
• Porta'm a menjar tinc gana.

Durant el menjar Ana li va comentar: “…perquè la meva germana i les nostres amigues estan en la mateixa situació que jo, quan vulguis te les presento. El que no és per la bici, és pel tennis, el que no pel golf, fins tenim un d'handbol. I quan es van de campionat tot el cap de setmana a altres províncies, ni et compto els cabrejos que ens enxampem. Un cap de semana que es vagin et convidarem a menjar amb nosaltres et ve de gust?
• Per descomptat, m'encantarà estar amb tanta dona!

Em consta que va conèixer a algunes de les seves amigues, i a ella sobretot en total profunditat, cada dissabte que el seu marit s'anava amb la bici, però això és per a altres històries.

FI