Les irreverències religioses i polítiques d'Alan

Introducció del personatge.

Vaig tenir un amic en els anys en què van aparèixer els primers ordenadors personals, quan només existien les marques d'Apple, IBM i HP.

Ell treballava en una d'elles, era programador compulsiu, és a dir, vivia per a programar, i també era un amant de les dones compulsiu. La seva vida girava al voltant d'aquests dos eixos.

I avui contaré una de les seves múltiples històries amb les dones, com si hagués ocorregut ara.

Li encantaven la Ciència i els científics, especialment *Hipatia d'Alexandria, Maria *Agnesi, Madame Curie, Newton, *Leibniz, Einstein, Gauss, Arquimedes, etc…, i sempre deia que no tenia amics, només amigues. I això era perquè per a ell els homes no tenien cap secret, sempre parlaven del *futbol, de les cerveses, de cardar-se a *fulanita i *menganita, i no es cardaven a cap. Eren uns altres temps.

Així com la majoria dels homes li resultaven més simples que el mecanisme d'un xumet, deia que cada dona és un enigma que desxifrar. Posava com a exemple, al seu admirat Alan *Turing, i igual que aquell va desxifrar la famosíssima màquina Enigma dels nazis, a ell li encantava desxifrar l'enigma que hi ha dins de cada dona. En honor a això li cridarem Alan.

També deia, que quan una dona surt llangardaix, és preferible quedar-se amb l'home.

Admirava també a Casanova. Li admirava com a filòsof, i com a amant de les dones -deia que poca gent sap que Casanova va ser un gran filòsof de la seva època-. Sempre em deia que, Casanova va conèixer a cent trenta dones en la seva vida, i que ell abans de morir havia d'arribar a aquesta xifra o superar-la. L'última vegada que li vaig veure, amb cinquanta-cinc anys, havia desxifrat noranta-vuit enigmes. I deia que cadascuna era una meravella de la creació, que havien estat noranta-vuit formes diferents de gaudir. No he conegut a cap home amb aquest nombre de dones sense haver de pagar. Des de llavors no li he tornat a veure, no sé com portarà el seu peculiar duel amb Casanova.

D'altra banda, també tenia una peculiar manera de ser i estar, és a dir, de pensar i actuar. Li era igual que la dona tingués 18 que 81 anys. Ell insistia que cadascuna a la seva edat tenia alguna cosa a descobrir, i ell com a bon amant de la ciència i curiós insaciable, volia descobrir que hi ha darrere de cada edat. De fet, va tenir relacions fins amb filles, mares i àvies, però això forma part d'una altra història. Ara que jo he superat els seixanta, em recordo d'ell, cada vegada que per Internet, alguna persona o local, que s'etiqueten ‘liberals’, sense més, em donen l'esquena, només per l'edat. I dic només per l'edat, perquè ni pregunten. Llavors em dic en els meus endins “quant heu d'aprendre…, hauríeu de llegir a Casanova almenys, o parlar amb el meu amic si tinguéssiu aquesta oportunitat única”.

Alan era alt, ros, ulls verds amb intensa mirada -aquests ulls captivaven a gairebé totes les dones-, bon cos, un cul d'aquests que totes les dones miren, sempre ben vestit, de vestit jaqueta i corbata o corbatí, moviments ràpids i decidits, i un humor i simpatia aclaparadora. Com es deia llavors, tenia un “màrqueting personal aclaparador”. Li deien ‘l'alegria de l'empresa’, ‘el faldiller, el *ligón’, ‘el programador’, li era igual com l'anomenessin, sempre estava alegre i tot li semblava bé. Treballava moltes hores, fins als caps de setmana anava a programar o aprendre noves màquines, això sí, al matí, les tardes estaven dedicades a les seves noies.

Estava solter, i no volia compromisos. Sempre tenia diverses noies amb les quals sortir en dies alternatius. Li era igual si estaven solteres, amb nuvi o casades, això era qüestió d'elles. A totes els deixava clar res més conèixer-les, que no volia compromisos, només gaudir de les meravelles que hi ha dins de cada dona, i volia conèixer moltes meravelles, no sols una. Malgrat això, algunes creien que li farien canviar, això mai va ocórrer -que jo sàpiga-.

A més, ell segons em va comptar, no cardava sempre, a vegades, se sentia tan a gust amb les seves converses i vivències, que no necessitava el sexe d'elles. Això sí, no li ho negava a cap, si li ho demanava explícitament.


El relat

Per aquestes dates Alan havia de tenir 27 anys més o menys.

• Oncle no crec en polítiques, ni religions, ni banderes. Des de Pèricles, ja no ha existit un home d'estat, els polítics es van convertir en l'escòria d'aquest planeta, les religions el *comeollas que ajuden a aquests segons els seus interessos, i les banderes, un tros de drap pintat, que serveix per a aglutinar en les ments d'imbècils, la política més la religió de torn, i fer que es matin entre ells-. Alan em comentava això cada vegada que anava a contar-me alguna història una mica irreverent socialment.

Sobre la base d'això, es passava per la punta de la prunera tots aquests temes, i les seves gents incloses. Crec que mai va tenir respecte pel diví ni l'humà.

Li van manar una vegada a realitzar uns programes a mesura a casa d'un molt bon client de la seva empresa.

Quan va arribar a aquesta empresa, li van presentar al personal amb qui tindria més relació. Hi havia dues secretàries, una era alta, bruna, ulls negres, una aspirant a model. L'altra era rossa, ulls marrons i una mica baixeta, però era *super simpàtica, una *pizpireta, i un cul deu, ja m'entenen. Dos bombons.

La *pizpireta es va fixar immediatament en Alan, i ell en ella, i en l'altra. Sempre contemplava tota la caça que hi havia sobre el seu horitzó visible. No em recordo dels seus noms, a la *pizpireta la cridarem Rosario, i crec que tenia uns vint-i-tres anys.

El pare d'ella va resultar ser un alt càrrec de l'empresa, un home amb esperit castrense, i pertanyent a una germanor molt religiosa.

Rosario havia estat criada en aquest ambient, i era molt fervent. Sempre anava amb faldilles ajustades perquè no se les emportés el vent, i pogués ensenyar una cosa indeguda. La tenien prohibit portar pantalons vaquers, perquè en estar molt ajustats podrien provocar-li plaer en el cony.

Van començar per desdejunar junts tots els dies en la pròpia oficina. Després s'anaven plegats en el bus, que era el mateix per als dos.

Ell com era el seu costum amb totes les dones la incitava, i ella sistemàticament li reprenia amb fervor i dolçor. Era super simpàtica, i un encant de caràcter.

Rosario tenia un candidat a nuvi i futur marit, era el seu primer noi, mai havia besat a cap, ni a aquest.

Alan crec que llavors estava sortint “oficialment” amb una hostessa, a més de dues parentes, per a variar una mica. Sempre ens portava diversos caps d'avantatge als altres.

Ell la provocava tots els sants dies, i ella sempre reia i li amonestava religiosament, però cada vegada amb menys duresa.

Per fi arribo el dia en què ella accepto prendre una copa a la tarda. Això sí, amb un munt d'articles i lleis a complir, mentre la prenguessin. Ell ja sabia que totes aquestes lleis s'ensorrarien, li havia passat tantes vegades que ho intuïa amb certesa.

Prenent la copa s'ho van passar pipa, feien bona parella. En sortir era nit, i havien de creuar un parc per a arribar al portal d'ella. En un de les recolzades dels jardins, ell la va agafar per la cintura, i ella es va quedar penjada de les espatlles d'ell, mirant-ho als ulls. Es van fer un petó dels més ardents que ell recorda -degué ser molt ardent, perquè amb tots els que ha donat, Alan ho recordi sempre-. Van continuar el camí, abraçats i en silenci. Abans de sortir del parc, ell la va tornar a agafar, i van repetir el petó, però aquesta vegada ell li va agarrar els glutis. En acabar el petó, ella li va donar una manotada a les mans - ja està, estigues quiet! sembles un polp!

L'endemà ella li mirava picaramente, i li feia gestos amb la mà com dient “que et donaré per entremaliat”.

Al cap de pocs dies van tornar a prendre una altra copa en el mateix local. Van sortir novament de nit, i directament sense esmentar paraula, es van anar a buscar un bon racó.

Alan va donar suport al seu cul en la vora d'una jardinera, i ella es va abraçar a ell ficant-se entre les seves cames, secundant totalment la seva vulva contra el penis d'ell. Immediatament es van enredar en desesperats petons, ell li va posar les mans en el cul estrenyent-li amb totes les seves forces, i ella li empenyia amb la vulva al penis d'ell. Sense deixar de besar-se ell li va ficar una mà per sota de la brusa, aconseguint els pits. Pits de novícia. Va retirar el sostenidor i va començar a tocar-los-hi una vegada i una altra, i a pessigar els mugrons, ella ja estava panteixant.

Va deixar de tocar-li els pits, i li va pujar la faldilla. No cessaven de besar-se amb ansietat. Li va baixar les calces per sota de les natges, les hi va acariciar amb força, i després va portar una mà al pubis d'ella, i va començar a acariciar-lo suau i fermament. Els dos creien estar en un èxtasi total.

Res més ficar-li el dit principal entre els dos llavis vaginals, ella va creure morir de plaer. Mai ningú l'havia tocat, ni tan sols ella s'hi havia masturbat mai, li ho prohibia la seva religió.

Ell es va adonar d'això, i la massatges amb delicadesa, a poc a poc, molt a poc a poc, a dalt, a baix, a dalt, … i en una d'aquestes li va tocar el clítoris.
-*Ahh, *ahhh, hi ha Déu, hi ha Senyor, per Déu Alan per a!
No va arribar a dir res més, es va córrer a la mà d'ell, empenyent-la.

Ella l'endemà va anar a confessar-se, però ho feien tots els dies, i ella opto per anar una sola vegada a la setmana a confessar-se.

Arribo el dia en què ella sola es va agenollar, i agafant amb totes dues mans la *polla d'ell, va començar a jugar amb ella, la besava, la xuclava, la mossegava, la hi ficava per la boca a poc a poc, i li agradava molt aquest joc, era molt bona fent mamades.

Després, es va posar la *polla d'Alan entre els llavis vaginals, i tancant les cuixes, va començar a pujar, baixar, empènyer, ficar la punta del penis, i així fins a córrer-se, a partir d'aquest dia, això és el que feien pràcticament diàriament. A excepció que el penis anava entrant cada vegada una mica més, però cada avanç estava supeditat a la fe d'ella.

Així van estar dos o tres mesos fins que arribo l'estiu, i els seus pares es van anar de vacances deixant-la a ella sola per temes laborals. Curiosament era la primera vegada que això passava.

I ella que ja estava llançada, i cada vegada es confessava menys, li va convidar a passar una tarda a la seva casa. Ell va entrar a una hora que no hi havia porter ni ningú, al voltant de les tres de la tarda.

A ella li encantava la música romàntica per a enamorats. Va posar en marxa el tocadiscs d'aquella època, i es van posar a ballar sense deixar un pèl de buit entre ells.

A l'estona van començar a llevar-se roba entre carícia i carícia, fins a quedar-se nus.

Van seguir amb els seus petons, carícies i cada vegada més excitació en la vagina i en el gland.

No podent aguantar més, ella se'l va emportar a l'habitació dels seus pares, perquè era el llit més gran de la casa.

Ell gairebé se li arruga la *polla, en veure l'habitació plena de banderes, quadres de sants, i altres objectes semblants.
• Estàs segura què ens quedarem aquí? I amb tota aquesta gent mirant-nos?
• Perquè clar, també miren als meus pares, i no passa res.
• Val, val! - va pensar que la seva habitació també estava ple de fotos de científics i molts altres objectes, així que era igual, cadascun amb les seves manies o gustos.

Ella es va posar en la versió que alguna vegada havia intuït en les pel·lícules, és a dir, boca amunt.

Ell es va fer una creu en la boca i va pujar a aquest enorme llit.

Ella es deixava fer, com va veure en les pel·lícules. I ell, que ja havia perdut gairebé el compte de les noies que havia conegut, va començar a besar-la per tot el cos, mentre amb les mans li acariciava on no arribava amb la boca i la llengua, la besava en la boca amb fúria, i pel coll, i ella es retorçava de gust.

• Alan, Alan, com m'agrada!

Ell de tant en tant mirava els quadres i les banderes, i es deia - Quina tela on m'he ficat!

Li va començar a besar els pits i els mugrons, i ella creia volar.

• Alan amor meu, Alannn!

Alan va baixar al pubis, quan li va besar i va mossegar els llavis i el clítoris, ella va cridar i va cridar - Fica-me-la si us plau, fica-me-la amor meu!!

Ell la va penetrar ràpidament, però amb amor i afecte.

Va ser una autèntica apoteosi, i com la irreverència d’Alan no coneixia límits, en el moment més àlgid mirant els quadres va cridar “Per Déu, la Pàtria i el Rei!”, ella va embogir més.

Estaven descansant damunt del llit, quan la porta de la casa es va obrir, ella va dir -serà la meva tia, corre vés-te per la porta del servei.

Es va vestir com va poder, desapareixent per la porta de servei. Es va creuar amb el conserge -Bona tarda! – el conserge va mirar intentant saber qui era, però Alan ja era al carrer.

Rosario formalitzo la seva relació amb el seu futur marit, i mai més va tornar a veure a Alan.

Jo estava llavors en l'oficina de València, quan Alan va passar per allí i em va dir -He trobat un altre terreny de seducció estupend, les joves de la religió que sigui, són estupendes, estan famolenques que et rilas, això sí que siguin del nostre nivell social més o menys-.

Li vaig preguntar perquè això del nivell social, i em va raonar -perquè les de més amunt ja estan assignades, i és més difícil seduir-les o has de casar-te com la deixis embarassada.

Això de casar-se mai entrava en els plans d'Alan.

FI