Relat: Sílvia i la sobrecàrrec

Relat escrit per #Artemiso
Sílvia i la sobrecàrrec
La Sílvia baixava les Rambles amb la seva Honda Scoopy, i com se sol dir, a tota llet o a tota hòstia. Arribava tard a una entrevista de feina molt important. Aspirava a ser sobrecàrrec d'un transatlàntic.

Era estiu, i portava una brusa blanca, no ajustada als seus esplèndids pits, i una faldilla esportiva a mitja cuixa, també blanca.

Per a més inri, i cosa estranya, el vaixell estava atracat al final de la Boca Nord, passat el passeig del Mare Nostrum, és a dir, el més allunyat possible.

Arribant al moll de Llevant va veure el vaixell, quan va començar a ploure el típic aiguat inesperat d'estiu.
Havia quedat a les cinc, i ja eren passades feia estona. Va accelerar més i més, sabent que s'estava portant per davant tota l'aigua que queia, però no volia perdre aquesta oportunitat, que poques vegades es presenten a la vida, i més en un món de mascles com és el de la mar.

Va deixar la moto prop de l'escaleta que accedia a la portalada del vaixell, a la vista dels dos mariners de guàrdia.
La va pujar gairebé corrent, i es va parar davant els dos mariners informant-los que venia a veure al segon de bord i que arribava tard.
Els dos mariners, en veure-la xopa, la van mirar de dalt a baix amb picardia. I un d'ells la va acompanyar al despatx i cabina del segon.

El mariner va picar a la porta, i va aparèixer un home d'uns quaranta-cinc anys que va esbossar un somriure deixant veure unes dents d'ivori, emmarcats en la seva bronzejada pell per la brisa del mar.
Un home terriblement atractiu, amb pantalons curts blancs i camisa blanca amb dos botons descordats que deixaven entreveure un fort pectoral.

• Bones senyoreta, passi -, va convidar amablement i amb veu acostumada a manar.
• Disculpi el retard
• No es preocupi, amb l'aiguat ja ha tingut el seu càstig -, li va dir amb amabilitat

Tenia raó, l'aiguat l'havia posat xopa. Tenia la camisa totalment enganxada al seu cos, deixant en total transparència els seus potents pits i els seus bells mugrons. Als seus quaranta anys era una dona desitjablement voluptuosa, que desafiava a les jovenetes. Com a bona empordanesa, pèl i ulls castanys, cames fermes, arrodonides i atapeïdes pels vents del Pirineu i el Mediterrani. La faldilla i les sabatilles també estaven xopes.

• Em dic Roc, tu ets la Sílvia que estic esperant per l'entrevista oi?
• Cert, i encantada de conèixe’l
• És un plaer, i parla'm de tu
• Vols prendre alguna cosa?
• Un cafè, gràcies
• Crec que en el teu estat el millor serà una bona tassa de llet calenta amb una copa de bon rom

El Roc li va portar el rom i la llet, acompanyats d'un barnús blanc impecable.
Ella va intentar agafar totes dues coses al mateix temps, i sense voler va agafar la mà d'ell que subjectava el barnús. Va notar una esgarrifança que li va recórrer tot el cos. El va mirar als ulls i va veure que estaven fixos al seu pit. Li va entrar una gran pujada de temperatura i de sexualitat. Roc estava realment boníssim, per menjar-se’l.

Es van quedar mirant, sense parlar, però dient-ho tot amb la mirada. Ella va pensar: “sé que em desitja tant com jo a ell”.

• Estaré a l'altra habitació, avisa'm quan et posis el barnús

Ella el va avisar, i ell es va emportar la seva roba per fer que l'assequessin. Mentrestant ella es va prendre tranquil·lament el seu rom amb llet i va començar a notar que tenia els llavis de la vagina tot xops. No entenia que de sobte tingués aquestes ganes de cardar, no era normal en ella.

Va tancar els ulls i va començar a acariciar-se el coll, els llavis, el clítoris i el seu meravellós i inflamat munt de Venus. La seva temperatura augmentava, el barnús començava a destorbar-li. Se’l va obrir una mica per tal de treure’s el fogot que li estava entrant.

No es va adonar que ell ja havia entrat.

Mirant-se fixament van avançar un cap a l'altre. Ell la va abraçar per dins del barnús, agafant-la fortament de la cintura, i rebregant-li les natges. Ella li va mossegar la boca, mentre deixava caure el seu barnús i intentava treure fortament la camisa d'ell.
Es van separar momentàniament i ell es va desfer dels pantalons curts, mentre ella li treia la camisa.

La Sílvia es va quedar immobilitzada veient aquella polla tan enorme, mai l’havia cardat una cosa així. Tenia el gland com un préssec. Tota ella cremava de desig.

Sense pensar-ho dos cops, ell la va agafar en braços i la va deixar damunt de la taula dels mapes.
La Sílvia va aixecar les cames i les va obrir tot el que va poder, dient-li: “carda'm!!, carda'm!!, ja!!, estic buuuulliiiiiiint!!”

Es va parar entre les dues cuixes, li va donar tres pollades ben donades, que la van fer botar i cridar. I lentament va començar a cardar-la com ella desitjava.
A poc a poc amb aquell enorme tronc, encapçalat per aquella fruita, va anar dilatant aquella glamurosa vulva i la seva preuada vagina.

Ella sentia com aquest enorme tros de carn i fruita l'omplia tota, i continuava avançant. Estava tan humida, que ajudava a l'avanç d'aquesta enorme polla.
Va empènyer a poc a poc i fort, molt fort, volent penetrar-la fins a l'úter mentre ella l’abraçava amb les cames perquè no retrocedís.
Ell la va penetrar i la Sílvia va cridar.

Es van abraçar amb desesperació besant-se i cardant sense pausa.

Van accelerar el ritme, ella xisclava a cada orgasme, no deixava d'anar-se, li va clavar les ungles a l'esquena.
Ell va gemegar com un rinoceront, i va començar a descarregar. Ella notava una riuada de calent i espès semen, com mai ho havia sentit. Estava delirant.

Ell va fer un últim rugit, va treure l'última cascada, i va caure damunt d'ella bufant sense alè.

Es van besar fogosament durant minuts, fins que ell es va tombar al costat d'ella. La Sílvia va sentir que s'acaba de produir un enorme buit al seu interior, va tancar les cuixes amb força perquè no s'escapés ‘l'omplert’.

Al cap d'una estona, ella es va aixecar i li va dir amb un somriure: “he vingut a una entrevista de feina”.
Ell va somriure mirant-la, i va contestar: “benvinguda a bord”.

• No m'hauràs contractat pel polvo veritat?
• No Sílvia, no. El Capità i jo, després de veure el teu currículum, vam comunicar a la naviliera que eres el candidat ideal per a aquest lloc. Sempre que tu ho desitgessis clar...

La Sílvia va fer salts d'alegria, mentres ell seguia prostrat en la taula de mapes, sentint l'alegria d'ella i sabent que tindria a una bona companya d’aventures.

Va parar els seus salts, i es va fixar en aquella polla doblegada per l'esforç. La va agafar amb totes dues mans i va començar una profunda neteja de tots els seus voltants, absorbint fins a les últimes restes d'aquell semen tan espès i sucós.

Ell va anar a per la roba d'ella.
Una vegada vestida, li va fer un llarg petó, i li va dir: “Segon, quan haig d'embarcar?”
• Estem acabant unes reparacions, en una setmana t'espero a bord
• a les seves ordres Segon!

Quan va sortir del vaixell “el seu vaixell”, lluïa un esplèndid sol.

Mentre anava a la seva moto va pensar somrient i amb picardia: “torno amb el meu noi, a la nostra rutina del dia a dia, però és una agradable rutina…i més si de tant en tant plou”.