Els primers Jocs Florals de Joyce

Un repte d'allò més interessant i fins i tot divertit.

Molt bona noi!!! Vaig a veure q puc exprimir d aquest cervell meu

Trobo aquest repte deliciós. I què millor que aquesta cançó d'Enigma per inspirar-se amb la poesia religiosa, ja sigui per escriure o... 🤫



Començo ja a preparar alguna contribució. Gràcies per la idea, @*********nger ♥️🌹

Categoria:
FLOR NATURA
Titol:
ENGRUNES

Ulls de negre foscor.
Llavis de dolç gessamí.
Cos ferm, sensual i femení
Per a recórrer amb sospirs
El meu desig i anhel,
tot es una presa de pèl.
No vull sentir emocions.
Nomes gaudir sensacions.
No tinc dret a gaudir
De res per a mi.
Tard, sempre faig tard
Al teu cor ja no tinc cabuda
Ni al teus llavis petons tampoc
Tant és el desig,
Tant en fa l’anhel
Només valc engrunes
D’un amor a granel.

Categoria:
Englantina d'Or
Titol:
Estimada contrada

Creuament de camins
Aixecada en somnis i penúries.
Forjadora de molts destins.
Pais de montanyes serrades
De platges llargues
i cales salvatges
Terra de gegants dansaires,
I de capgrossos entremaliats.
Terra de bons vins i caves,
De calçotades i cargols
País on dansa la mort
I aixequem castells humans.
Terra de tradicions,
País d’innovacions.
De verdes valls de muntanya
I daurats camps de blat.
Terra d’acollida.
País de seny.
Contrada de rauxa.
Per alguns la millor terra
Per d’altres no tant.
Però aquesta es la meva llar
La meva contrada estimada.

Categoria:
Copa artística
Títol:
LA CONDÍCIA DE LÍDIA


L’andorrà estava enfigat. I no es que el conill de la Lídia s’hagués besat amb el seu pardal. Més aviat era la regatera del cul de la dona en ebullició la que havia fet un massatge impúdic a un parell de cigales: la d’un ros anglès i la seva.

Una vegada al mes en Manuel es quedava entre l’ampolla d’Havana i la polla en la mà, apuntant als vídeos porno de l'Alexa. La bregada actriu colombiana l’entatxonava en les seves dèries. Quan la sentia, la tranca pujava i regalimava. El marit de la Lídia havia d’aturar el vaivé de mà. La idea era beure´s el litre de rom i aguantar les sis hores amb l’Alexa. Aquest era el temps que la seva dona havia de passar bellugant el cul i les tetes a la discoteca.
I és que havia arribat aquell dissabte. La Mariona, veterana companya de disbauxes de xona, la passava a buscar. El pla era el de sempre: un bon sopar a base de pizzes i, si la figa fumejava, una bona pizza jove per sadollar-la. Però la muller del professor no només anava amb el musclo ben obert, també amb els ulls. I és que en aquella época en Manuel i ella encara no s’havien endinsat en corriols liberals. I tot i que la dona calenta es passava tota la tarda del dissabte cardant amb el marit, la seva cova estava sempre àvida d’enfornar els melindros més frescos

La perdien els barbamecs, els nois acabats d’arribar a la vintena, nens de semalers incansables, ràpids i sense problemes de doblar els claus. Ja s’havia fixat en el Miquel i l’Steven, però va ser la cançó de l’Alaska qui va trencar els estreps últims:

“Mi destino es el que yo decido
El que yo elijo para mí
¿A quién le importa lo que yo haga?
¿A quién le importa lo que yo diga?
Yo soy así, así seguiré
Nunca cambiaré
¿A quién le importa lo que yo haga?
¿A quién le importa lo que yo diga?
Yo soy así, así seguiré
Nunca cambiaré”

Empesa per les paraules de la mexicana, la dona d’ en Manuel va ballar les seves natges sobre les vergues dels dos fadrins. El minut curt que van gaudir les cigales noves com a promesa de paradís. La femella de quatre dècades decidia: en Miquel o l’Steven? Sí, perquè Lídia era experta en condícia. S’havia passat més d’una hora davant el mirall. Llavis vermells, parpelles negres, mocador de cap amb calaveres, argolla en el nas, guants morats, unglasses...però el que havia estirat sense remei el fal.lus de l’andorrà havia estar el minivestit negre, que no amagava el pandero de la femella, ans al contrari l’oferia en maridatge amb el tanga negre. I les botes altes de gatassa com a camins per a descobrir un parrús de segur nu de sutge divers

-- Tia, et tiraràs a aquests dos nanos d’un cop ?–preguntà curiosa la Mariona.
• - Em quedaré amb el que la té més dura i grossa...el català –i la picada d’ullet va certificar la decisió.

Però l’andorrà havia de demostrar. Fàcil li va ser soltar-se. La calenta madura el va amorrar, i ell va estrènyer les mamelles de la femella. Després les claus de l’hotel i un llit que va contemplar la mamada.
--Clava’m la cigala, neeeennnn...´--es va escórrer amb lletres i humitats la dona d’en Manuel

A les sis del matí, Lidia obria la porta del domicili conjugal. Manuel estava ofegat en rom. Dormia ajagut al sofà mentre a l' Alexa, en un bucle que portava dues hores, se la ficaven pel cul i el cony.
“ Porc “, va xisclar per dins l’esposa. “ Sempre pensant el mateix. Tots els homes uns marrans “
I abans d’anar a dormir. La Lídia va preguntar al mirall:
– Estimat espill, hi ha alguna dona amb millor condícia que la meva?
I una barba de mascle va dibuixar la veritat en el mirall.
– Condícia suprema, Reina!!!

I l’Alaska va bressolar el son de la Lídia.

Categoria:
FLOR NATURAL
Titol:
Cacau Amargant

Diuen que no es feta la mel pel porcs.
No ho creia fins que et vaig conèixer.
Tant fascinant, divertida, elegant.
Tant trapella, intel·ligent i irreverent.
Em vaig perdre dins els teus ulls.
Anhelant veure dels teus llavis
El desig creixent que tu em produïes.

Tal fita no serà pas possible
No per la distància física
que tant ens pot allunyar.
Si no per que ja no resta espai
al teu cor lloc que jo pugui ocupar.

No en queda ni un bri d’espai.
De tant profundament que estimes.
Faig tard, com sempre m’ha passat.
Admiro amb molta fascinació
a qui té les claus del teu cor
perquè te el mes gran tresor.

Somiar-te, anhelar-te, imaginar-te
o simplement fantasiejar-te
serien només dolces tortures.
Si el desig es una dolça xocolata
el meu és el cacau més amargant.

👍

Malgrat q jo només competeixo per la emoció del repte d'enfrontrar-me a un genere literari amb el que no em sento gens comode escrivint ☺️☺️

Categoria: FLOR NATURA
Títol: "Sonet a una amant que li agradar compartir el plaer."
Text:

Enfilat dalt de l'armari, tot nu,
no faré cap salt del tigre, Gateta:
vull que caigui en cascada la lleteta
i la recullin els teus llavis. Tu

ets la destinatària; gustosa
de rebre aquest nèctar d'ambrosia
refilaràs gemecs, fent melodia,
i et mouràs com sempre, harmoniosa.

Si obro els ulls, però, i observo atent,
no és tot el mèrit meu, que al quarto, ara
en som vint, trenta, quaranta, dos-cents,

no ho sé ja, em descompto tot veient
homes al teu voltant, trempats i amb cara
de plaer fent-te coses indecents.


petonets!
i disfruteu.

Categoria: Viola d'Or i Argent
Títol: Mea culpa (I)

Pare redemptor, vinc a confessar-vos que he pecat. Que en el meu pensament luxuriós m'he desbocat. I que a ulls aliens m'hagi equivocat. Doncs d'un altre home m'he enamorat.

Pare alliberador, he d'admetre que aquest amor és desitjat. Que al destí de cremar-me la pell a petons m'ha abocat. I no trobo viure als meus versos quan no estic al seu costat. Que en rimes la sang que em destil·la ha transformat.

Pare salvador, he d'expressar que aquest home de les meves presons m'ha alliberat. I a ser el seu obscur objecte de desig m'ha condemnat. Fent del meu cos el seu temple consagrat. I sense cap remordiment el meu destí al seu costat he abraçat.

Benvolgut Pare, no controlo més aquesta passió, i aquí revelo la meva completa confessió. Doncs són set els pecats capitals i en els meus versos els professo amb aquestes veritats.

Permeteu-me Pare, que en aquesta confessió escrita, li prometi ser sempre la seva esgarriada filla proscrita.

Pels segles dels segles.
Amén.

[...]

Hola, us passo en aquest cas una proposta creada en col·laboració amb @*********ouple (Gràcies novament)

Categoria: Flor Natura
Títol: Manantial d'Amor


Amago fa un temps,
essent protectora
un manantial d'aigua viva,
i d'alegria guspidora

Vet aquí el moment
que el refugi de joia
per por a perdre'l
es mudat per vergonya

Sospito el meu privilegi
davant els assedegats
Risc de furt i enveig
de desitjos desmanegats

Als demandants cercadors
recerca de manantials hi he ofert
Però miratges decebedors
malauradament han descobert

Haig de mostrar la meva font,
compartir el seu verger...?
Obrir tremolant el meu cor...
contenint, poruga, l'alè...?

Desastres penosos
inunden la meva ment
Riscos de perdre
Però ocasió per ser valents...

Què haig de fer, aigua d'amor

assenyalar el teu amagatall
com camí d'esperança i drecera
o ofegar-te amb el meu temor
I augmentar així la sequera...?

Digueu-me, amics embriagats

Si per compartir les aigües
s'ha acabat esgotant
han patit de desastres
o, pel contrari, han revifat

Confeseu-me, malalts d'amor

Si heu retrobat les forces
rera una lluita descomunal
O ha estat un camí de roses
un paradís de bacanals

És difícil viure amb por
si no es nodreix l'amor
d'experiències amb sabor
a llibertat, a foc i passió

A roses impregnades en olor.
a llibres que destil·len devoció
A una melodiosa cançó
que sigui font d'inspiració

Això que anhelo tant...

Que vinguin doncs noves passions
Que em neixin noves sensacions
Que m'alterin les emocions
Que visqui l'amor sense restriccions

Hotteachers & ANaturalCouple

Meravellós @**********s2024 y @*********ouple

CATEGORIA: FLOR NATURA
TÍTOL: ESTELS

“Darrere els vidres
de la finestra,
que em deixen
a la fresca,
tancada a fora ,
la Lluna em mira
esperant
que li canti
una cançó,
que la distregui
de pensar en un Sol,
que se li escapa
cada mati.
Com tu,
que te m’escapes de mi,
ets com sempre
la meva nit d’estels,
que perdo
quan em toca de nou
el solet
a la carona,
perquè
no estàs tu
per a fer-m'ho,
jagut
al meu costat
al llit.”

@*********nger oh, moltes gràcies pel premi, una inspiració nocturna quan penses en l'Amor que trobes i és per a tu, però no és el moment... i marxa i torna sense poder fer-hi res... fins que ja no hi ha cap retorn més...

Moltes gràcies també a Joy per el seu suport.

Felicitats per la iniciativa!

I també, felicitats a tots els premiats!!

Moltes gràcies ❤️ M'ha encantat participar i guanyar un dels premis d'aquests Jocs Florals sense ser el català la meva llengua materna. Prometo aprenent més!

Mea culpa (I) tindrà continuació ja que neix d'una poderosa font d'inspiració.

Moltes gràcies per la iniciativa @*********nger i enhorabona a tothom 😍

Gran notícia sempre que hi haurà un nou escrit teu @*********ouple ❤️❤️
Enhorabona als participants i als guanyadors

Enhorabona a tothom!! Una iniciativa molt maca!!

Va ser un plaer participar-hi i poder llegir altres propostes. Què guai que la gent s'hi llenci, a escriure!
Volem més iniciatives com aquesta.
felicitats a tothom
belde

Bona iniciativa. Es normalitza realment una llengua quan s'endinsa en tots els àmbits, també en el del sexe. I tot i que pot fer la impressió que la participació ha estat escassa, els inicis de les propostes sempre són difícls. Potser seria bo anar en la línia del concurs de relats del grup " Relatos eróticos " i fer una única categoria. Per exemple, " Textos eròtics en català ", amb tres premiats.
Sí que vull aclarir qui em va xiuxiuejar la paraula " Condícia ". Va ser Andreu Nin. I no per què hagués ressuscitat ( tant de bo ). Resulta que estic llegint " Crim i càstig " en català, en la traducció que va fer Andreu Nin l'any 1929. I m'he topat amb la paraula " Condicía " en una conversa entre Raskòlnikov i Marmelàdov, referint-se als diners que havia d'esmerçar la dissortada Sònia per tal de millorar la seva aparença.En el diccionari de l'Institut d'estudis catalans es defineix " Condícia " com " mirament en l’ordre i la netedat de les coses."
Bé, doncs espero repetir l'experiència l'any vinent.
Gràcies per la iniciativa

@*********nger merci per fer el recull de tots els Jocs, emociona.