Quin cul, nena!
Els ulls que ens mirenSentencien la imatge
D’un mateix color
El Roc trobava la Lisa d’allò més sensual i seductora. Una dona amb
formes ben definides, res escàs, res en excés, tot ben proporcionat. Un
cos on agafar-se, un cos per gaudir, un cos agraït per donar i rebre plaer. L’edat la feia atractiva, unes petites arrugues li guarnien els ulls i li donaven personalitat. Amb els cabells voluminosos presumia d’un aire salvatge.
La Lisa era intel·ligent i enginyosa, amb un gran sentit de l’humor, dolça i picant alhora. Sempre tenia un somriure als llavis. Posseïdora de recursos estratègics i organitzatius, i grans passions desenfrenades per explorar. Es movia amb una gràcia innata.
Era una dona activa, gaudia del present, enamorada de la vida i de l’amor. Pel Roc tenia un cos meravellós i junts gaudien d’experiències sexuals incomparables.
Quan el Roc l’abraçava amb amor i passió, li tocava el prominent cul
i amb estimació li deia:
—Mmmmm... Quin cul, nena!
El Francesc veia la Lluïsa grassa. S’havia fet vella als seus ulls. La troba-
va sempre despentinada, de mal humor i nerviosa. La cara plena d’arrugues i el color de pell cendrós. Era desendreçada i caòtica.
Caminava de forma desmanegada i els pantalons li quedaven estrets
dins uns malucs massa amples.
Mancada de recursos organitzatius, per molt que s’esforçava no arribava a tot. La casa li queia al damunt i l’estrès se la menjava. Amb la libido sota terra, en arribar al llit, només volia dormir.
El Francesc amb menyspreu li deia sovint mentre li tocava el cul en
passar pel seu costat:
—A veure si t’aprimes! Quin cul, nena!
La Lisa i la Lluïsa eren la mateixa dona, però el seu cul era ben diferent
segons qui se’l mirava: el Roc o el Francesc.
"El teu somriure dins el cotxe del costat"
