El missatge

Em sona un missatge al mòbil
• Et ve de gust que anem a prendre alguna cosa?
La meva ment a mil per hora per variar. Per què ara? Si ni tan sols hem tornat a parlar des que em vaig enfadar, i ara vol prendre alguna cosa?
Realment el meu enuig no tenia raó de ser, que jo cregués que teníem quelcom més fort i basat en l'amistat i l'afecte, no significava que fos així. Però jo no tinc terme mitjà, o em dono del tot, o passo de tot, per alguna cosa prefereixo no quedar més d'1 o 2 vegades amb la mateixa persona. Però amb ell portava fent-ho diversos mesos.
Vaig empassar el meu absurd orgull i li vaig dir que sí. Em va proposar d'anar a la platja.
Primer problema, no tinc biquini, sempre vaig a platges naturistes. Era bona idea quedar a parlar nus? Segur que no, però ho vam fer.
Em va recollir amb el cotxe, vam anar en un silenci una mica incòmode, podia haver-hi posat una mica de música per emplenar aquell buit.
A la platja, només despullar-nos i posar-nos crema vam anar a l'aigua.
La temperatura era ideal, però l'onatge ens portava de banda contínuament i em va haver d'agafar perquè no aparegués a l'altra punta.
Quan vaig voler adonar-me'n estava agafada al coll, els nostres cossos nus enganxats l'un a l'altre i ens miràvem alternant els ulls i la boca.
Ens vam fer un petó i una onada va omplir les nostres boques d'aigua salada i vam posar a riure intentant no anar-nos cap al costat. Ens vam fer molts petons moltes vegades i totes van acabar igual, amb les nostres boques plenes d'aigua i les nostres llengües no volent abandonar-se. Vam decidir sortir de l'aigua i tombats al meu pareo vam tornar a besar-nos sense aigua pel mig.
Vaig parlar jo més que ell, al capdavall, jo vaig ser la que va decidir no veure'l més perquè estava decebuda, però després de pensar-ho, més amb mi mateixa per creure que podia ser algú especial per ell, que amb ell per resultar no ser-ho.
D'aquí vam anar a sopar a una hamburgueseria del meu barri que m'encanta i és molt friqui, estava segura que li agradaria, com a bon friki que és.
Als semàfors em besava l'espatlla, posava la mà sobre la meva, o a ka neva cama.
Jo intentava no mirar-ho, jo sí que sentia alguna cosa més per ell que per altres, i seguia sent així. Els seus braços m'havien fet sentir segura i a casa moltes vegades i em feia por que tornés a passar-me.
No em vaig equivocar, li va encantar el restaurant, miressis on miressis hi havia alguna cosa relacionada amb un munt de pel·lícules de tots els temps.
Em va convidar a sopar, i el vaig deixar fer. Després em va demanar anar a un lloc secret i especial per a mi del qual li havia parlat però on feia anys que no hi anava. Les vistes de Barcelona eren espectaculars des d'allà, tot i que estava molt canviat.
Comencem a besar-nos amb Barcelona als nostres peus.
Em sentia com a casa, però alhora no em volia sentir així. Vam passar al seient del darrere on per fi vam poder donar sortida a la passió continguda tota la tarda. Sentir el seu pit, jugar amb els cabells, xuclar-li la polla mentre ell m'acariciava el pit i el meu sexe humit i calent.
Sentir-me dins de nou em va fer gemegar com en molt de temps ningú ho havia fet. Sabia que li agradava escoltar-me, i cavalcar sobre ell fins a saciar els nostres cossos encara amb restes de salnitre.
Mossegava el meu coll quan no podia besar-lo pels meus gemecs. Quan va arribar l'orgasme les meves cames van tremolar i els meus ulls van mirar per la finestreta entelada per la nostra calor. Vam arrencar el cotxe i va posar la ràdio, va començar a sonar Loquillo i el seu Cadillac solitario. Ens mirem i riem, més apropiada impossible.