Caparotàlia (capítol X) 2a part de Marxem?

X
El Joan condueix fins al port, aparca a la plaça del pàrquing que té reservada per la feina, surt del cotxe i camina pel moll sense saber on anar, només guiat per un instint.
El cor li batega amb tanta força que no pot escoltar cap més so dels
que hi ha al seu voltant. Les gavines cridaneres fan molt de soroll i
el vent mou els pals dels vaixells fent sonar una alegre música, però el
Joan està en una altra dimensió.
L’olor del mar l’envaeix i l’aroma de vainilla de la Mariona l’embriaga. Un calfred el sorprèn en reconèixer una silueta de molt lluny.
Uns cabells ondulats voleien i una faldilla llarga s’embolica en un cos
sensual. Corre cap a ella mentre veu com travessa la passarel·la d’un veler.
—Mariona! Espera! —crida amb desesperació.
En arribar al vaixell, el Joan esbufega esgotat per l’esforç (encara
està convalescent) i la Mariona el rep amb el seu somriure trapella dibuixat a la cara.
—Marxem? —Li diu tan bon punt el Joan posa un peu dins el veler.
Estan tan a prop que senten l’alè accelerat un de l’altre i dubten de si
allò és real o no. S’agafen de les mans i tanquen els ulls per deixar-se
portar per una agradable sensació de mareig.