Caparotàlia (capítol IX) 2a part de Marxem?

IX
Amb delicadesa, la Mariona embolica els ulls del Joan amb un mocador, encara que ell es deleix per mirar-la. Es treu el vestit i la roba interior i li agafa les mans per passejar-les pel seu cos femení: per la panxa
llisa, els pits sensuals, pels malucs arrodonits. El tacte de la seva pell
i l’olor de vainilla augmenten l’excitació del Joan. La Mariona desprèn desig.
Li descorda els pantalons i fica la mà dins els boxers, li toca la polla dura mentre els dos riuen amb l'alegria de voler gaudir del sexe. Li treu les sabates i els pantalons, l'asseu al llit i li treu la camisa, tot molt a poc a poc, gaudint i patint de la seva luxúria.
Li fica un pit a la boca i després l'altre, ell els xucla áàvidament mentre la subjecta per la cintura, els mugrons es tornen punxeguts entre les seves dents.
La Mariona seu a sobre d'ell de genolls al llit i fa que s'estiri mentre li agafa el cap amb les mans li fa petons a la boca amb llengua, una llengua humida i saborosa.
Camina de genolls llit amunt fins a ficar-li el cony a la cara. Ell olora els seus llavis dolços i amb tota la boca gaudeix del seu sexe mentre ell, divertida, fa un petit crit.
La Mariona s'estira al costat del Joan, del revés, així poden menjar-se el sexe l'un a l'altre a la vegada. Suats i salats,
assaboreixen les olors i els gustos dels seus cossos enamorats. Els propis sospirs els acompanyen com si tinguessin música de fons.
El Joan es destapa els ulls i, entre penombres, se sent enlluernat per la Mariona. Riuen mentre rodolen pel llit i s'acomoden cara a cara.
Ell s'hi posa a sobre i la penetra a poc a poc, gemeguen, es miren, somriuen. Ella l'agafa pels malucs i l'empeny ben endins.
Gaudeixen amb intensitat aquell moment en què els seria indiferent
estar sols al món.
Ballen un dins de l’altre al ritme que el mar els gronxa.