Caparotàlia (capítol VIII) 2a part de Marxem?

VIII
—Joan, Jo-an! Joan?Joooooooaaaaaaan! Vinga, desperta! T’has de vestir, marxem cap a casa que avui et donen l’alta.
—Mariona?
—Joan, sóc l’Eva. Estic farta que demanis per la Mariona!
El Joan continua en estat de xoc. Incapaç d’entendre el que viu, no-
més es deixa portar amb l’esperança que de mica en mica recordarà la
seva vida i s’oblidarà de la Mariona.
—Eva, si us plau, torna a explicar-me com he arribat a aquest hospital.
—Un altre cop? —la paciència de l’Eva comença a esgotar-se
—Bé, no t’amoïnis, les vegades que calgui —dissimula.
—El dilluns vas anar al port a treballar com sempre, ets comercial d’una botiga de vaixells. El teu cap m’ha explicat que un client et va
demanar poder provar un veler abans de firmar la compra, el vas avisar
per telèfon que sorties a fer una volta. Feia mal temps i no era gens
aconsellable sortir del port, però et va insistir tant que per no perdre la
venda hi vas accedir. Els núvols es van anar tancant i va començar una
tempesta. Vas tenir mala sort, o te la vas buscar, no sé, però sembla que
vas relliscar de la coberta i en caure al mar et vas donar un fort cop al
cap. Sort que el comprador devia ser un expert nedador i et va salvar la
vida, si no... Nxt! No vull ni pensar-ho...
—Era un home? Has parlat d’un comprador...
—Una ambulància et va portar aquí, però hi vas arribar tot sol. Parlo en general, ningú no sap qui era el comprador. Tampoc no sé si li
he d’estar agraïda per haver-te salvat la vida o emprenyada per haver-te posat en perill. En qualsevol cas també era responsabilitat teva, no
entenc per què vas accedir a sortir a navegar quan sempre ets molt
prudent.
—Vull anar al port, potser allà recordaré alguna cosa.
—Em sap greu, Joan, aquesta tarda tens hora al psicòleg per comen-
çar la teràpia, hi pots anar demà, si vols...
—Anul·la l’hora! Primer, hi vull anar i, no cal que m’hi acompanyis.